El dolor es defineix com una experiència sensitiva i emocional desagradable, associada a una lesió tissular real o potencial.
És un dels motius més freqüents de consulta als centres de fisioteràpia i osteopatia, per aquest motiu intentarem indagar una mica més.
El dolor és un sistema d'alarma molt eficaç i complex alhora, gràcies a ell estem vius, sense que haguéssim mort per cremades, hematomes, infeccions... però aquest sistema d'alarma pot fallar, com si fos una alarma de incendis molt sensible que s'activés pel fum d'una espelma.
Com podem veure, no cal tenir mal tissular per percebre dolor ja que aquest és una interpretació del cervell sobre la informació rebuda en un context determinat.
Així doncs, igual que un surfista no sent dolor en ser mossegat per un tauró perquè al cervell no li interessa que pateixi, sinó que neda ràpid per salvar-se, o un militar només sent un cop en ser disparat enmig d'una guerra pel mateix motiu, es pot donar el cas contrari. Podem percebre dolor només que el nostre cervell interpreti que una situació és perillosa per a la nostra integritat física.
Quan l'estímul rebut no s'ajusta al dolor percebut diem que el sistema nerviós està sensibilitzat, tant pot ser perifèric o central.
La sensibilització perifèrica suposa un augment de les terminacions nervioses sensitives recollint molta més sensibilitat, si normalment en rebre un estímul percebem només un, quan hi ha una gran sensibilització podem arribar a percebre cent, fent que una simple carícia sigui dolorosa.
En la sensibilització central passa que els estímuls percebuts són amplificats a la medul·la espinal i al cervell a través de les vies ascendents, activant moltes zones del cervell que no s'haurien d'activar i inhibint les vies descendents, que en condicions normals actuen com a apagafocs modulant la percepció dolorosa. Així obtenim una experiència desagradable en tots els sentits.
El dolor crònic es classifica com el dolor que persisteix més enllà del temps de curació del teixit normal, que dura més de tres mesos i sense valor biològic aparent.
Definirem el dolor crònic com una resposta desadaptativa i incapacitant del cervell, on el cervell es manté alerta, cercant situacions potencialment perilloses, fins i tot quan els nostres teixits ja s'han curat.
El dolor crònic és la malaltia crònica més prevalent a la terra i afecta aproximadament una de cada cinc persones als països occidentals.
El dolor crònic té un enorme impacte negatiu tant a la societat com a l'individu, sent la condició més invalidant i costosa del planeta. És, de fet, el responsable del nombre més gran d'anys viscuts amb discapacitat.
El dolor crònic té una naturalesa inespecífica, cosa que significa que l'extensió de l'experiència del dolor no es pot explicar completament pel dany tissular real.
Qualsevol patologia o lesió pot donar dolor crònic, depenent del context amb què s'hagi viscut aquesta experiència, el patiment emocional patit i la creença del pacient.
Entre els símptomes principals d'aquesta patologia hi ha:
Dolor muscular.
Dolor articular.
Mal de cap.
Cansament.
Trastorns del somni.
Depressió.
Sequedat vaginal.
Trastorns cognitius, etc.
Les percepcions, les creences i els pensaments negatius del pacient sobre si mateix i sobre el seu dolor influeixen notablement en la seva cronicitat, per la qual cosa s'han de reconèixer i canviar, partint d'una relació empàtica i generadora de confiança que permeti parlar al pacient quan se senti escoltat, comprès i acceptat.
A més, hi ha altres entitats diagnòstiques que poden acompanyar també les persones que pateixen de sensibilització central o dolor crònic, com:
Fibromiàlgia.
Fatiga crònica.
Sensibilitat a aliments.
Sensibilitat química múltiple.
Electro sensibilitat.
Migranya.
Hi ha una gran comorbiditat amb problemes de salut mental en termes de depressió, pensaments catastrofistes, baixa percepció d'autoeficàcia i ansietat o estrès, sent aquests factors els que perpetuen el dolor i
prediuen pobres resultats terapèutics. Això posa de manifest que la salut física i mental va de la mà i són inseparables.
Tractament
El tractament ha de ser multidisciplinar, cal la intervenció de diversos professionals de la salut: reumatologia, psicologia, fisioteràpia, osteopatia, nutrició, traumatologia, etc.
Se solen prescriure medicaments per a neuro modular el dolor, a més de diversos analgèsics (paracetamol, tramadol, inhibidors de la recaptació de serotonina, potenciadors del GABA) a dosis baixes, molt més efectiu que els AINES (ibuprofè…) en aquest tipus de dolor per el seu efet a nivell del sistema nerviós central.
En la Fisioteràpia i Osteopatia fem servir la teràpia manual, l'educació en neurofisiologia del dolor i l'exercici terapèutic per combatre aquest tipus de trastorns amb molt bons resultats
Amb la teràpia manual aconseguim eliminar les tensions musculars, mobilitzar les articulacions bloquejades i equilibrar el sistema nerviós autònom, disminuint l'estrès que genera un patiment mantingut en el temps perquè l'organisme sigui més funcional.
L'educació en dolor és molt important perquè el pacient sàpiga què li passa i pugui estar tranquil, evitant el catastrofisme, la por i l'angoixa de tenir un dolor molt intens sense saber per què. També ensenyem tècniques de relaxació perquè el pacient trobi una mica de calma a la tempesta que està vivint d'aquesta manera desactivem moltes àrees del cervell generadores de dolor.
Amb l'exercici terapèutic aconseguim eliminar la por del moviment, ensenyem el cervell a moure el cos sense que salti l'alarma del dolor, millorant la nutrició dels teixits, guanyant força i flexibilitat per poder dur a terme un estil de vida saludable i agradable.
A la consulta de Fisioteràpia i Osteopatia Sergi Mestres Pereta som especialista en el tractament del dolor crònic i altres símptomes adjacents. Estem formats pels millors professionals internacionals i comptem amb més de 10 anys d'experiència en aquest camp.
Si pateixes aquest tipus de dolor o alguna de les seves variants no dubtis en contactar amb nosaltres, t'ajudarem!
Sergi Mestres Pereta
Fisioterapeuta i osteòpata
Comentários