Osteopatia
Segons el document "WHO Benchmarks for Training in Osteopathy" publicat per l'OMS en el 2010, l'osteopatia (també anomenada medicina osteopàtica) "és una ciència holística que basa el diagnòstic i el tractament de les diferents patologies en el raonament clínic i la teràpia manual.
Considera la relació entre el cos, la ment i l'esperit i posa èmfasis en la integritat estructural i funcional de l'organisme i en la tendència intrínseca del cos a l'autocuració".
Les quatre lleis en què es basa tot el raonament osteopàtic són:
-
La unitat del cos: Gràcies al sistema fascial no hi ha pèrdua de continuïtat entre els teixits, fent que una disfunció en una zona del cos pugui arribar a afectar un altre per molt allunyada que estigui.
-
L'estructura governa la funció: I la funció governa l'estructura! Si un òrgan no funciona bé potser perquè té dificultat per moure's per culpa d'una adherència (estructura > funció) o perquè tenim un estrès mantingut en el temps que altera la neurofisiologia de l'òrgan (funció > estructura).
-
El principi d'autoregulació del cos: L'osteopatia no cura, facilita que l'organisme es regeneri reequilibrant les tensions dels diferents sistemes i harmonitzant la seva fisiologia.
-
La llei de l'artèria: Un teixit que no es pot oxigenar a través del reg sanguini patirà. És com un riu sec, sinó hi ha aigua (sang), no hi ha vida. Per aquest motiu sempre intentem assegurar quan hi arribi la suficient sang perquè el teixit es pugui recuperar.
​Actualment, l'osteopatia es dona suport a amb una àmplia evidència científica que corrobora l'eficàcia de les seves tècniques, per aquesta raó cada vegada és més popular i recomanada per molts metges i altres professionals de la salut.
Osteopatia estructural
És la branca de l'osteopatia més clàssica. Valora quines estructures múscul esquelètiques no es mouen correctament i, mitjançant diferents tècniques, les mobilitza per restablir la funció. S'utilitzen tècniques manipulatives d'alta velocitat (trust) i altres tècniques més suaus com mobilitzacions passives, tècniques d'energia muscular, bombeigs, inhibició de punts gatell, estiraments miofascials...
Osteopatia visceral
És la part de l'osteopatia que tracta les disfuncions dels òrgans (estómac, fetge, intestins, òrgans reproductors, cor, pulmons...) mitjançant tècniques directes o indirectes. L'objectiu és restablir la mobilitat i motilitat de la víscera per millorar el seu funcionament. Els seus beneficis es reflecteix tant en l'òrgan tractat com a nivell múscul esquelètic i hormonal, per la seva estreta relació amb els diferents sistemes.
Osteopatia craneo sacral
Aquesta branca de l'osteopatia es basa en el correcte funcionament del moviment respiratori primari (MRP). Un moviment que es produeix gràcies als canvis de pressió del líquid cefalorraquidi en l'àmbit cranial i que a través del sistema nerviós i fascial es transmet a tot el cos. Amb un tacte entrenat podem apreciar aquest moviment en els ossos del crani, el sacre i en tots els teixits, descobrint on aquesta fluctuació es veu interrompuda i restablint-la facilitat aquest MRP. És una tècnica molt suau, però que genera canvis molt profunds, millorant la salut global del pacient.
